Resulta que estem desafectats, segon les conclusions de la darrera parida/informe sobre les actituds polítiques i el comportament electoral a Catalunya la culpa del resultat electoral a Catalunya es deu a que estem políticament desafectats.
Sabeu que vol dir estar desafectat? Esteu o us sentiu desafectats? Aquesta desafectació es únicament política o es pot també estar desafectat en altres àmbits de la nostra vida?
Que he de fer per estar o sentir-me desafectada.
Fina
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
5 comentarios:
! Veig que sí estas afectada pels problemes de què parles!
Crec que la desafecció política prové de veure que bàsicament, en ella es tracta de 1) resoldre problemes personals o de grups, 2)crear-trobar un motiu de preocupació de la societat,-o de cert alarmisme-, per a presentar-se després com portadors de la solució, 3)a Catalunya estem especialment desenganyats en veure les respostes d'altres sectors de l'estat (in-comprensió, in-solidaritat, agressivitat de mitjans i col.lectius (COPE), centralisme, desprès de molts anys de dictadura, etc.), a la solidaritat que -potser una mica "pardillos"-, hem fet durant temps amb altres regions com Extremadura, Andalucia, etc.
Comprendre-ho potser ja és una manera de desafectar-se.
Josep Lluis.
De fet no vull estar desafectada pels problemes dels altres. Crec que comença a ser costum traslladar la cause del problema a la conducta dels altres per justificar una mala gestió o actuació. I molts sinó tots aquests estudis posen de manifest que el que falta és un ideari o pla de ruta on els ciutadans es puguin sentir identificats.
Josep Lluís,
Avui, dia 23 de maig surt un article al diari Avui de Salvador Cardús amb el títol NO És DESAFECCIÓ on situa la desafecció cap a la política i els polítics: a la deserció/traïció del polítics; entre el que prometen i el que després fan, en la lentitud en resoldre els problemes, de que ens tractin com a criatures, de no saber oferir un horitzor que justifiqui un compromís col.lectiu i ratifica el que deia Joaquim Boixareu calen projectes a llarg termini, eficàcia en les accions i confiança entre tots els agents socials.
Si aquests estudi sobre el comportament l'ectororal s’hagués encarregat per iniciativa d’ associacions civils, segurament les conclusions haurien estat més semblants aquests comentaris
Crec que tens raó. Però, quin partit se'n salva, d'això? I dir-ho dels partits, es, -a diferent escala-, dir-ho dels que formen la societat. Qué queda, doncs? En Xirinacs, -per exemple-, deixà de medicar-se, i morí per escurçar aquesta “esclavitud”, veient “....la covardia dels nostres líders, massificadors del poble...”. I, perquè s'ha quedat sense representants catalans el PSC? Perquè qui domina el partit son gent que no viu nostres problemes, -tal com va dir el Corbacho quan finalitzà la discussió de l'Estatut al parlament: “ahora vamos a las cosas que importan...”. A la política cal tenir molt “fetge” per tirar endavant, i qui no pot, declina. I mira també al PP: en no conseguir fer “diana” a les eleccions, la crispació d'aquest darrers 4 anys sel's ha enquistat entre ells.
Crec que la política, -sense defugir deures personals-, ara, no és via “seriosa” ni “creible”, cara al nostre futur. Cal reflexionar; i amb confiança, sorgirà quelcom de millor.
Josep Lluís.
Esperem amb confiança. Aquest darrera paraula teva confiança és la clau per poder esperar un futur millor. De fet jo confiava que aquest líders millor sorgirien de les ONGES, de les persones que desinteressadament dedican part del seu temps i la seva formació a ajudar a que d’altres comencin a sortir del túnel on estan ficats. Però aquesta gent sèrie i creïble continua treballant sense fer-se visible, i la política també ha entrat en les ONGEs, controlant i dirigint la seva almoina als governs o a les ONGES que li són mes afins.
Caldria potser un altre maig del 68, del qual des d’aquí únicament vem participar de convidats de pedra, jo a Londres ho vaig viure, també com a convidat però potser una mica més a prop. Per a que la societat civil analitzi i jutgi la seva vida col•lectiva i marqui a on vol anar, independentment de la política de torn.
Fina
Publicar un comentario