Aquestes son imatges abans de la sobretaula.Despres la camara no era capaç de captar les aureas energetiques que es van desenvolupar, potser hauriem tingut sorpreses.
Crec que va ser molt interesant les explicacions sobre un camí per com conseguir la feliçitat ARA i AQUI.
Als que no hem llegit el llibre ens ha plantejat si estem prou sensibilitzats per gaudir el ARA,o cal que busquem quelcom més, o ja trobem l' equilibri amb altres actituts personals per fer front a les agresions de la vida diaria. Cada qual sap a casa seva es concient i escolleix el millor.
Hi anirem pensant. Una forta abraçada a tots i fins aviat.
Espero que s' animi el blog ................
QUIM
2 comentarios:
Resumint el que el “cava” impedí d’explicar: diversa gent (quasi tots els “mestres” o “sabis” diuen el mateix), que simplement indica com facilitar el recorregut per arribar dalt de la muntanya -cadascú té el seu, camí-: és com quan trobes que has de travessar un riu, en comptes de vorejar-lo, allunyar-te i donar voltes, pots agafar una barca, creuar-lo, abandonant-la després.
Aquest “anar en barca” no és pròpi dels que hem viscut quasi sempre al pol del “positivisme” -estimar tothom, complir normes, millorar, estimar-, i que tendim a no “pensar” en l’existència del pol negatiu, -quan és tan real com l’altre, i no es pot negar la seva existència. (Segurament, propiciat per institucions que cerquen la “perfecció” com a model de vida, però la realitat és que així es va contra natura: fins i tot, el mestre Jesús viu el “mal”: maleeix una figuera, expulsa els mercaders del temple, i es queixa a la creu de l’abandó del seu Dèu). Ara, si es viu “prescindint” de l’altre costat, C.G. Jung ja va indicar els trastorns que genera viure exclusivament en aquesta “unipolaritat”.
Viure “la consciència que som, sense pensaments”, segons El Poder del l’Ahora, intenta explicar que les polaritats no son tals, que les hem d’asssumir, i que si vivim el que realment som, -coneixent-nos-, (conèixer és conèix-te ser) disoldrem els problemes, vivint amb més lllibertat. De fet, en part és com el ioga: alliberada la ment, (del cos, de sensacions, sentiments i pensaments), es troba relaxació i pau; però, -si canviem el nivell-, aquesta pau arriba a ser la teva conciència, -ets tú- a la vida normal. Amb pràctica, va brollant la serenor.
Tot això -que és pur “coneixement”-, pot transformar-te i facilitar-te notablement els esdeveniments del camí diàri; però no et pots estalviar de recòrre’l.
Josep Lluis
Estic d’acord amb tu que per arribar a dalt de la muntanya cadascú té el seu camí. Però crec que Eckahart Tolle amb el seu llibre del Poder de l’Ahora marca uns dels camins a seguir jo no vaig trobar cap doctrina, filosofia .... al darrera únicament un dels molts camins a seguir per arribar-hi.
Crec també que aquest llibre deu d’haver tingut més repercussió i èxit a Europa que als Estats Units d’Amèrica. El europeus a diferencia dels americans tenim més consciencia, a nivell col•lectiu i per tant també personal, negativa del nostre passat. Els americans no, mai han patit una guerra com les que hem patit, tot al contrari si ells creen o intervenen en un conflicte és per ajudar als bons. Ja sé que sembla un pensament molt simplista però crec que és així. Mira si no al llarg de la història les seves intervencions sempre han estat venudes i cregudes pel poble americà així.
Fina
Publicar un comentario